Imatge retrat del Lobsang Rampa en la seua túnica roja.

Hipòtesi

Imatge retrat del Lobsang Rampa en la seua túnica roja.
Si la gent no vol creure, no importa quantes proves s'oferisca

Molts han intentat descobrir qui era el Dr. Lobsang Rampa, el seu vertader nom de naixement, edat, signe del zodíac, etc. Tot aquell que ho va intentar va fracassar perque no creien en la transmigració, per la qual cosa es van basar únicament en el cos.

M'agradaria plantejar una hipòtesi segons la qual, quan el Dr. Lobsang Rampa va morir tenia entre dos-cents setanta-u i tres-cents sis anys d'edat. No oblidem que la seua guia rondava entre els 400 anys. En el llibre “El savi tibetà”, se cita “he viscut més de 400 anys d'aquesta vida i sóc l'únic en tot el Tibet que comprèn el funcionament d'aquestes coses. Aquesta era una de les meues tasques; l'altra era entrenar-te… donar-te els meus coneixements perque quan en un futur pròxim passada a l'altra vida amb una daga clavada en la meua esquena, tu sigues capaç de recordar aquest lloc, com arribar a ell, com usar tots els aparells i viure de nou fets del passat”.

Citaré diverses parts dels 19 llibres i permetré que el lector faça la seua pròpia composició del lloc. Hi ha una petita prova que vaig mantindré sense desvetlar i explicaré el perque més endavant. Abans que seguim, he d'advertir que no vaig a revelar la següent informació:

El Dr. Rampa va fer vertaders esforços per mantenir oculta la seua identitat i no tinc intenció de revelar el que ell va mantenir en secret. El que sí vaig a revelar, mitjançant aquesta hipòtesi, és que el Dr. Rampa va dur a terme tres transmigracions; d'ací la seua edat. Dos transmigracions estan ben documentades en els seus llibres i la tercera està d'alguna manera oculta. Açò també respon a la pregunta que molts han fet “Per qué a voltes el Dr. Rampa escriu en tercera persona?" Totes aquestes respostes només poden explicar-se amb una tercera transmigració.

Extret de “El camino de la vida”; “No desitge dir la meua edat. No té res a veure amb ningú més. La meua edat, que és més alta del que creuríeu, no afecta l'escriptura dels meus llibres, no afig credibilitat a gens, i en el meu cas no desitge donar cap evidència perque no podria tenir menys interès a acontentar a la premsa. La gent normal i decent que lligen els meus llibres creu en mi, però com sempre, és una xicoteta però sorollosa minoria la que provoca un xivarri del com és impossible defensar-se llevat que un siga la víctima. Però la resposta és: No, no vaig a dir la meua edat, per l'única raó que no vull donar-la!"

El Dr. Lobsang Rampa era tibetà; hi ha proves fotogràfiques de les quals cinc persones que conec tenen còpies. La foto li mostra clarament amb la seua guia, el gran i poderós lama Mingyar Dondup amb el gran tretzè Dalai Lama. Així doncs, comencem a unir les peces del puzle.

Si ha llegit els 19 llibres del Dr. Rampa, sabrà de la més famosa i controvertida transmigració reconeguda en un altre cos físic, que era el que pertanyia a Cyril Henry Hoskins, així que no hi ha necessitat de documentar-la. Molts creuen que aquesta va ser l'única transmigració, però encara hi ha una altra clarament documentada en “El sabio tibetano”; “Més endavant habitaràs un d'aquests cossos durant un any menys un dia. El dia és perque els cossos només durarien tres-cents seixanta-cinc dies sense que els ocorregueren certes coses intricades. Així que és millor ocupar-ho un any menys un dia. I llavors, el cos que encara ocuparies es trobaria en la tomba de pedra, agitant-se davant la seua fredor, i de forma gradual, la teua forma astral emergiria del cos substitut i entraria en el teu propi cos, reprenent totes les seues funcions, pensaments i coneixements. I en aquest procés serien sobreimpressos tots els coneixements adquirits durant els últims 364 dies”.

Hem demostrat clarament dos transmigracions acreditades, ara anem a per l'enigmàtica tercera. Per a açò hem de citar diversos passatges dels llibres del Dr. Rampa, les seues pròpies paraules, encara que hem de recordar que els alts llepes tibetans són mestres de l'il·lusionisme. El Dr. Rampa mai va mentir en cap dels seus llibres i si es lligen com a llibres de ficció, es perd tot el seu significat. Començaré amb la seua edat, seguit de l'enigmàtica transmigració, ja que d'aquesta manera serà més fàcil comprendre la totalitat del quadre ja que, sense donar cap pista sobre la seua edat, la tercera transmigració no pot ser acceptada. Comencem nostra aventura amb el seu primer llibre.

Quan es comença a llegir “El tercero ojo”, fa l'efecte que és la història d'un xiquet xicotet, sent aqueix xiquet el Dr. Lobsang Rampa que a l'edat de set anys va ser enviat a una lamaseria per a començar a estudiar amb la intenció de convertir-se en un Lama qualificat. Encara que, basant-nos en el que s'escriu en “El sabio tibetano”, jo propose que el llibre és, sobretot, sobre el predecessor que estava preparant el seu cos físic per a l'arribada del Dr. Rampa, a partir de quan és el Dr. Rampa que coneixem, volem i respectem. Hi ha una pista molt gran dins de "El tercero ojo", que col·labora en la meua hipòtesi, però aprofundiré sobre açò més tard.

A causa que ningú hauria cregut gens del que va escriure en el seu primer llibre va haver de fer una història d'açò fent-ho acceptable per al públic escèptic, que no sabia gens d'aqueixos assumptes. Açò no significa que haja mentit, si no que ha transmès la veritat de manera que poguera ser assimilada per tots. Fins que el Dr. Rampa no tinguera constància que la gent podria (i ho faria) acceptar aquests temes, no tenia sentit escriure sobre ells. No obstant açò sabem que quan el Dr. Lobsang Rampa va abandonar el Tibet per a anar a Chungking, tenia més de 100 anys; encara que certament no ho semblava. La foto també corrobora un Dr. Lobsang Rampa molt major.

Si ho mirem com a un jove, que és la impressió que ens dóna el llibre, després d'arribar a la seua universitat a Xina, va haver de tornar al Tibet ja que el gran tretzè estava moribund i el Dr. Rampa havia d'oficiar la cerimònia íntegrament (i probablement el de la seua guia). No podem acceptar que tals responsabilitats anaren confiades a algú jove, però sí a algú molt més major. A la seua arribada, els amics del Dr. Rampa estaven sent subornats amb rellotges de polsera per un occidental que podria fàcilment enganyar a un home jove mentre que algú molt major (i experimentat) seria molt més difícil d'enganyar.

En “Historia de Rampa”, el Dr. Rampa escriu “Pare estava molt amargat durant la invasió xinesa en la primera dècada del segle”. No obstant açò, encara que no diu de quin segle, l'única invasió de la qual es té constància va ser en 1700 quan els xinesos es van annexionar en el Tibet, i en 1720, quan van recuperar Lhasa per la força. Així que, prenguem una data intermèdia entre 1710 i 1981, són 271 anys, però quan es lligen els seus llibres, molts només pensen en la invasió de 1950.

En “Yo creo”, el Dr. Lobsang Rampa explica una críptica història emprant rellotges. “I jo vaig nàixer al final del segle disset, el meu rellotge de pèndol va ser posat a punt per primera vegada en 1675, i des que el meu pèndol va ser posat a oscil·lar, he indagat en el misteri de la vida; llarg temps he viscut, llarg temps he indagat. Els humans al nostre al voltant tenen una esperança de vida tan curta, que no tenen temps de pensar, realment, en tot el que cal saber sobre la vida”. Així doncs, “el meu rellotge de pèndol” fa referència al cos, “el meu pèndol”, al seu batec cardíac, “llarg he viscut” fa açò referència a l'any en què va nàixer? D'ací la meua referència a la seua edat de 271 a 306 anys; aquesta part de l'edat ja està establida, així que anem ara a la tercera transmigració.

“El sabio tibetano”: “Els jardiners de la Terra són gent molt ocupada. Els seus supervisors estan més ocupats encara; i si volien conèixer les condicions de vida dels habitants de la Terra, simplement prenien un dels seus cossos. La seua forma astral entrava en un d'aquests cossos, que com ja saben, són simplement recipients, i activaven el cos. Llavors, un podia ser un home de trenta, o de qualsevol edat, sense preocupar-se de tot el procés de nàixer, viure la infància, potser aconseguir un treball o fins i tot casar-se. Açò podria conduir a moltes complicacions”.

“El sabio tibetano”: “Passen uns quants anys fins que un bebè aprèn, va al col·legi, és sotmès a certa disciplina pels seus pares, i és una autèntica pèrdua de temps. Es perden al voltant de 30 o 40 anys, mentre que si el cos pot fer tot açò i després ser ocupat, llavors s'aprofita molt millor el temps, ja sap com és l'entorn en la part del món en la qual viu, i no ha de passar-se anys esperant i aprenent, sense estar del tot segur de què va l'assumpte”.

Així que ja sabem que qualsevol que venja a la terra amb un “propòsit especial”, no ha de preocupar-se de passar per la infantesa i adolescència – ja que açò suposa un clar contratemps en fer perdre el temps a la persona visitant – per tant, algú més ha d'habitar el cos físic per a preparar-ho per a l'arribada del seu “vertader amo”. Aquesta transmigració té lloc entre els 30 i els 40 anys d'edat.

“El sabio tibetano”; “I la meua altra tasca, va afegir, va ser entrenar-te, transmetre't els meus coneixements de manera que quan passe a l'altra vida en un futur proper amb una daga clavada en la meua esquena, tu recordes aquest lloc, com entrar, com usar tots els dispositius, i reviure els esdeveniments del passat. Podràs veure en què s'ha equivocat el món, i crec que va a ser molt vesprada en aquest cicle de la vida en particular per a fer alguna cosa sobre aquest tema. Però no importa, la gent està aprenent pel camí difícil perquè rebutgen el fàcil”. Sabem que algunes de les probabilitats de futur sobre les quals va escriure el Dr. Rampa no s'han complit perquè la humanitat ha realitzat canvis; encara que molt pocs ara com ara, i encara tenim molt a fer.

“La sabiduría de los antepasados”; “és algú molt rar avui dia. És una persona que no té Karma, que no és necessàriament humana, però que adopta aquesta forma per a poder ajudar als humans. Se sap que un avatar (home) o avatara (dona) és sempre de major altura que la humana. En la bíblia cristiana es pot llegir sobre àngels descendint als més profunds inferns de la Terra per a ajudar a la humanitat dolent. Els avatars solament apareixen en aquelles ocasions en les quals el món està en perill, o quan la humanitat com a espècie està en perill. És possible que no se'ls puga reconèixer a causa que normalment pateixen un gran sofriment. Són purs, i llevat que siguen capaços de suportar cert sofriment, no poden romandre en la Terra”.

Açò es correspon bastant amb la figura del Dr. Lobsang Rampa perque ell era de Patra i no tenia Karma; era per tant un avatar. “El sabio tibetano” "Tu i jo som diferents perque som de més enllà de l'astral; som de Patra”. Així que aquests són els fets i pistes en que base aquesta hipòtesi sobre una clara tercera transmigració.

Hi ha alguns inconvenients quan es realitza una transmigració a un cos que no ha sigut especialment preparat. “Tal como fue”: “Lamentablement, quan s'ocupa un altre cos, hi ha algunes disfuncions greus. Deixen-me que ho explique; observe que després d'ocupar un cos, no podia escriure en sànscrite, ni en xinès. Sí, definitivament coneixia l'idioma, sabia el que havia d'escriure, però el cos que habitava no estava “acostumat” a reproduir els símbols de sànscrite o el xinès. Tan sols podia pronunciar paraules en anglès, francès o espanyol”. No oblidem que el físic no és més que un vehicle per a l'esperit. Posem un exemple una miqueta bast; imaginen que estan acostumats a conduir un cotxe automàtic i un dia s'avaria. El seu taller li presta un altre vehicle, però que no és automàtic, així que llevat que conega el maneig d'una caixa del canvi manual, tindrà problemes i el cotxe no tindrà el mateix comportament que un d'automàtic.

Sir Charles Bell va visitar al Dalai Lama en 1909 i el Dr. Rampa estava allí per a llegir la seua aura, la qual cosa significa que va nàixer bastant abans de 1900, ja que se li van haver d'ensenyar aqueixes habilitats. Encara que se li proporcionava informació per mitjà de la hipnosi, havia de comprendre aquesta informació plenament, i açò porta un temps. “La sabiduría de los antepasados”, li parla Mingyar a Lobsang; “Vas a ser un dels lamas més educats que hi ha hagut en el Tibet”, i açò és alguna cosa que no pot ocupar uns pocs anys ja que era un entrenament molt especialitzat.

Des de llavors he descobert que esta foto va ser presa per Burlington Smith en Març 1910. Uns dies després de la Gran 13- amb la seua comitiva, va visitar el virrei de l'Índia Lord Minto. Esta foto va ser presa en Darjeeling uns dies més tard.

El govern tibetà amb un jove tretzè Dalai Lama (que va viure entre 1876 i 1933). En la primera fila, a la dreta està el jove tretzè Dalai Lama, el guia del Dr. Rampa; el poderós Mingyar Dondup i a la seua dreta el nostre benvolgut Dr. Rampa. Aquesta foto original no ha sigut manipulada, no és falsa, per tant no vaig a entrar en cap discussió sobre la seua autenticitat. Ha sigut confirmada per aquells que saben la veritat.

Ampliació de la imatge anterior.

Com ho coneixem.

Si comparem aquesta imatge amb la de l'esquerra té moltes similituds, com per exemple: els ulls, les celles, la boca i la berruga al costat del nas. Recordar que els japonesos van trencar diverses vegades el nas del Dr. Rampa en diversos camps de presoners, de manera que el seu nas no pot ser la mateixa pel que fa a la imatge de l'esquerra. Recordar també que ell va ser l'únic tibetà que semblava un occidental.

Així que aquests són els indicis i els fets que base la meua hipòtesi (ara sabem que és veritat) que mostren clarament que va haver-hi una tercera transmigració i a més la foto que prova que el Dr. Rampa era tibetà.

Així que per què ens va explicar així les coses el Dr. Lobsang Rampa? Bé, açò té fàcil resposta; Hagueren cregut tot açò si ho haguera explicat en el primer llibre? És altament improbable ja que molts no van creure el que va escriure en “El tercero ojo”, així que perque el que transmetia fóra creïble per a un públic molt escèptic havia d'escriure en un format molt més acceptable. Açò no és mentir; és adaptar la veritat, perquè els seus motius eren 100% purs, mentre que els dels mentiders habituals no ho són.

“Historia de Rampa”, justifica clarament aquesta adaptació de la veritat; Per a alguns és el que es coneix com a “mentida piadosa”, no hi ha males intencions després d'elles. “El meu germà”, va dir l'ancià, suaument, “fins i tot els no evolucionats, no il·luminats, pretenen creure que escrius ciència ficció, però part de la veritat penetrarà en el seu subconscient i, qui sap?, la petita llavor de la veritat podria florir en aquesta o en la seua següent vida".

Com el propi Buda relatava en la seua paràbola dels tres carros, “La fi justifica els mitjans”. La paràbola dels tres carros! Que vívids records venien a mi. Amb quina claredat recorde a la meua estimat guia i amic, el Lama Mingyar Dondup, instruint-me en el Chakpori. Un vell monjo mèdic havia estat alleujant les pors d'una dona molt malalta amb algunes “mentides piadoses”. Jo, jove i inexpert, vaig expressar de manera petulant la meua sorpresa davant el fet que un monjo explicara una mentida fins i tot en una emergència com aquesta. La meua guia va venir al meu costat i em va dir “anem a la meua habitació, Lobsang. Podem recórrer amb profit a les escriptures”. Em va somriure amb la seua càlida i benvolent aura quan es va tornar i va caminar al meu costat cap a la seua habitació, amb vista al Potala. Té i pastissets indis, sí, hem de tenir un refrigeri, Lobsang, amb el mateix també podràs digerir informació. El monjo servent, que ens va veure entrar, va aparèixer proveït de les delícies que m'agradaven i que només podia obtenir a través de la meua guia. Durant una estona vam estar asseguts xarrant ociosament, o més aviat jo parlava mentre menjava. Llavors, quan vaig acabar, l'il·lustre Lama va dir: “Tota regla té la seua excepció, Lobsang, i tota moneda té dos costats”.

El Buda va parlar llargament als seus amics i deixebles, i molt del que va dir va quedar escrit i preservat. Hi ha una paràbola molt aplicable en el present. Us la vaig a explicar. Es va aclarir la gola i va prosseguir: “Aquesta és la paràbola dels tres carros, cridada així perquè els carros tenien gran demanda entre els xics d'aquells dies, així com les xanques i els dolços indis la tenen avui. El Buda parlava a un dels seus seguidors anomenat Sariputra. Estaven asseguts a l'ombra d'un dels grans arbres indis discutint sobre la veritat i la mentida, i com els mèrits de la primera a voltes eren superats per l'amabilitat de la segona”.

El Buda va dir, “Ara, Sariputra, prenguem el cas d'un home molt ric, tan ric que podia satisfer tots els capritxos de la seua família. Era un home major amb una enorme casa i amb molts fills. Des que van nàixer, va fer tot el possible per a protegir-los del perill. No coneixien el perill ni havien experimentat el dolor. L'home va deixar la seua casa i va anar a una vila veïna per uns negocis. Quan va tornar, va veure fum arremolinant-se en el cel. Es va apressar, i en acostar-se a la seua casa, va comprovar que aquesta cremava en flames. Els quatre murs estaven cremant, i també la teulada. A l'interior de la casa es trobaven els seus fills, que seguien jugant, aliens al perill que anava sobre ells. No entenien la naturalesa del perill. Podien haver escapat però no coneixien el significat del dolor a causa de la sobreprotecció a la qual havien estat sotmesos; no entenien el perill del foc perque l'únic foc que havien vist era en les cuines. L'home estava molt preocupat pel fet que no sabia com entrar ell solament en la casa i rescatar als seus fills".

En el cas que haguera entrat, només podria haver carregat amb un d'ells; els altres hagueren seguit jugant, pensant que era un joc. Alguns d'ells eren molt xicotets, i podrien haver-se dirigit cap a les flames que no havien après a témer. El pare es va acostar a la porta i els va cridar, dient: “xics, xics, eixiu. Veniu ací immediatament”. Però els xics no volien obeir al pare, volien jugar; mantenir-se en el centre de la casa, allunyant-se de la sufocant calor que no entenien. El pare va pensar: “Conec bé als meus fills, les diferències en el seu caràcters, cada matís de la seua personalitat; sé que només eixiran si pensen que van a guanyar alguna cosa, algun joguet nou”. De manera que va tornar a la porta i, en veu alta, va dir: “Xics, xics, eixiu immediatament. Tinc joguets per a vosaltres ací en la porta. Carros de bou, carros de cabra i un carro veloç com el vent perquè ho porta un cérvol. Veniu ràpid o us quedareu sense ells". Van acudir a tot córrer, barallant-se, espentant-se uns a uns altres en la seua ànsia per a ser el primer a arribar i triar el primer. Nades més eixir l'últim, el sostre en flames es va desplomar en una pluja d'espurnes i enderrocs. Els xiquets van ignorar els perills que els que acabaven d'escapar, i es van limitar a exclamar “Pare, pare, on estan els joguets que ens has promès? On estan els carros!? Hem vingut corrent i no estan ací. Ho vas prometre, pare”. El pare, un home ric al com la pèrdua de la seua casa no li suposava un gran colp, sabent que els seus fills estaven fora de perill, els va comprar els seus joguets, els carros, sabent que aquest ardit havia salvat la vida dels seus fills.

El Buda es va tornar cap a Sariputra i va dir “I bé, Sariputra; per ventura no estava justificada l'ardit? No va justificar aquell home el final amb els seus innocents mitjans? Sense la seua saviesa, els seus fills hagueren perit entre les flames”. Sariputra es va tornar a Buda i va dir “Sí, o gran mestre, la fi va justificar sobradament els mitjans i es va obtenir molt bé”. El Lama Mingyar Dondup em va somriure mentre deia, “Se't va deixar tres dies fora de Chakpori, i vas pensar que se t'impedia l'entrada, encara que en realitat t'estàvem posant a prova, uns mitjans que al final van resultar justificats, perque progressares correctament”. Jo també estic usant “mitjans que seran justificats per fi”. Estic escrivint açò, la meua vertadera història, “El tercero ojo” i “El médico de Lhasa”, que són absolutament certs, i que em permetran continuar amb el meu treball sobre l'aura. Molta gent m'ha escrit per a preguntar-me per que escric açò, i jo els explique; Escric la veritat perquè els occidentals sàpien que l'ànima d'un home és major que aquestos sputniks, o els inútils coets. L'home anirà a altres planetes per viatge astral com jo ho he fet! Però no ocorrerà mentre tot en el que pense seguisca sent l'acte guany, el seu propi progrés, sense importar-li els drets del seu proïsme. Escric la veritat per a avançar posteriorment en la causa de l'aura humana.

Açò és el que el Dr. Rampa diu textualment: “Què importa QUI sóc? És el que ESCRIC el que importa. Al llarg dels anys, hordes de “experts” han tractat de demostrar que no tenia raó. Han fracassat. Si sóc un frau, d'on trac el coneixement que uns altres copien avui? Tots els meus llibres contenen les meues pròpies experiències personals, cap de les quals és “escriptura automàtica”, expressió que tant agrada a la premsa. No estic posseït ni obsessionat, tan sols sóc una persona tractant de fer un treball molt, molt difícil, en un entorn d'enveja i intolerància. Estan aquells que, en “alts llocs” en l'Índia i en altres llocs que podrien ajudar, però prostitueixen la seua religió a la política i, per raons polítiques, etc., neguen la veritat del que escric!

Açò és el que Buttercup diu textualment: "M'agrada aquesta hipòtesi i, de nou ací, vostè ha de posar junts molt clara i lògicament, tenir respostes a les preguntes abans que es poden posar. Bastant la veritat, jo no podria haver fet quasi com un bon treball d'ella".

Per favor, gaudisquen llegint els seus dinou llibres, ja que poden ser d'ajuda a qualsevol que mantinga la seua ment oberta i desitge saber la veritat