Imatge retrat del Lobsang Rampa en la seua túnica roja.

Meditació

Imatge retrat del Lobsang Rampa en la seua túnica roja.
Guardeu silenci i sapieu que estic dins

n l'occident hi ha nombroses varietats de meditació. La majoria tenen noms ximples i no s'assemblen en gens a la meditació vertadera a excepció del nom. A causa de la serietat amb la qual s'ha de tractar la meditació, he copiat açò directament del llibre “El Camino de la Vida”; pàgina 177 del Dr. Rampa. Abans de començar, és necessari destacar tres aspectes que confonen a molts quan algú s'inicia en la meditació:

En realitat la meditació es compon de quatre parts diferents:

Abans de lliurar-se a la meditació és necessari que hi haja una disciplina, doncs jugar amb la meditació és jugar amb foc. No permetríeu a un xiquet que jugara amb un barril de pólvora i una caixa de fòsfors, doncs si li'l permetéreu ho faríeu una sola vegada. Pel mateix motiu heu d'exercir una gran restricció en la pràctica de les etapes superiors de la metafísica. Si un home prim decideix de sobte adquirir els músculs d'un atleta ha de realitzar abans certs exercicis, doncs ni tan sols pot alçar una cadira, però si el pobre home es passa fent exercicis les vint-i-quatre hores del dia patirà una gran prostració. De la mateixa manera, és necessari considerar a la meditació com els exercicis de l'ànima i, si en la pràctica de la meditació vos precipiteu com un turista dels Estats Units que recorre a tot córrer el Vaticà només per a poder dir que ha estat allí, el vostre entusiasme disminuirà. Heu d'exercitar d'acord amb un pla establit per endavant, amb disciplina i molta preparació anterior, doncs si l'home prim s'exercitara massa se li quedarien els músculs tan rígids que amb prou faenes podria moure's. Recordeu que també amb la meditació la vostra ment podria quedar rígida i açò seria horrible. Malgrat tot açò, desitgeu meditar? Voleu realment fer-ho? Doncs bé, vegem si vos agrada el que vaig a dir a continuació. Per a meditar heu de disposar en el vostre dia d'un temps d'absoluta tranquil·litat, i heu de trobar-ho en les primeres hores del matí. Aquesta és una de les raons que els sacerdots, etc., mediten abans de menjar. No heu de prendre aliment algun abans de meditar, ni heu de meditar en el llit, doncs si tracteu de fer-ho vos quedareu dormits.

Per tant, disposeu les coses per a despertar-vos una hora abans de l'habitual, i així, quan sone el vostre rellotge despertador abandoneu el llit, llavar-vos i vestir-vos, perque la tasca de llavar-vos i vestir-vos, vos despertarà completament i no sentireu la temptació de tornar a ficar-vos i dormir. Si realment voleu meditar heu de fer del racó d'una habitació el vostre santuari interior. Serà un petit altar que vos permetrà fixar la vostra atenció en el que tracteu de fer. He-us ací el que han de fer els que procedisquen amb vertadera serietat: Destineu una habitació, encara que siga molt xicoteta, al santuari, i mantingueu la porta d'aqueixa habitació tancada quan no estigueu en ella. Col·loqueu en un racó una tauleta coberta amb unes estovalles blanques i poseu sobre les estovalles una imatge de, per exemple, un Ho Taí, el símbol de la bona vida. (No adoreu ídols; Ho Tai és només un símbol) Tindreu un encensari i una vareta d'encens que encendreu i bufareu per a que creme exhalant un fum agradable. Vos serà útil que hàgeu calculat prèviament el temps que tardarà a cremar-se l'encens, mitja hora per exemple, doncs així quan s'apague acabarà la vostra meditació. El meditatiu seriós vestirà una túnica de meditació especial, doncs la finalitat d'aquesta túnica és protegir de les influències exteriors. La túnica de meditació ha de ser molt àmplia, amb mànigues llargues i folgades i una caputxa que cobrirà el cap. Pot ser de seda negra prima o, si vos sembla massa costosa, de tela de cotó negra prima. Quan no li l'utilitza ha de guardar-li-la en un estoig de seda negra per a que no la toquen altres robes. Tal vegada vos semble tot una mica teatral, però no és així, sinó el millor mitjà d'obtenir els resultats desitjats, i si voleu aconseguir aquestos resultats heu d'actuar d'acord amb les regles. Per tant, posar-vos vostra túnica de meditació quan vos disposeu a meditar.

Un vestit de cotó negre per a la meditació.

Este arxiu d'àudio (en anglés) és el Dr Rampa parlant sobre meditació i s'executa per al voltant de 35 minuts. Esta és la seua veu verdadera.

També pot descarregar una transcripció traduïda de Meditació - PDF - MS-Word

Ara que teniu la vostra habitació, la vostra túnica de meditació, el vostre Ho Tai i el vostre encens, aneu a aquesta habitació i asseure-vos en silenci. No importa com vos assegueu, no és necessari que creueu les cames. Asseure-vos de la manera que siga més còmoda per a vosaltres i que no vos produïsca enrampades o dolors aguts, perque en les primeres etapes no podeu meditar si esteu incòmodes. Quan hàgeu romàs durant uns pocs instants en silenciosa contemplació repetiu aquesta pregària.

"Concedeix-me avui que visca la meua vida dia després de dia de la manera prescripta, controla i dirigeix la meua imaginació. Concedeix-me avui que visca la meua vida dia després de dia de la manera prescripta, dirigeix els meus desitjos i els meus pensaments perque així em purifique. Concedeix-me avui, i tots els dies, que mantinga la meua imaginació i els meus pensaments fermament fixos en la tasca que cal realitzar, perquè així puga tenir bon èxit. Desig en tots els moments viure la meua vida dia després de dia controlant la imaginació i el pensament."

Procurareu que l'habitació no estiga il·luminada, per descomptat, sinó ben protegida de la llum, el bastant a les fosques perque tot semble grisa més aviat que negre. Prompte descobrireu quin és la quantitat de foscor que més vos convé. Si preneu un got d'aigua freda i ho sosteniu entre les vostres mans de manera que els palmells i els dits ho envolten, però sense sobrepassar-ho, vos trobareu en una posició adequada per a fer un altre exercici. Llisqueu els dits d'una mà en els espais entre els dits de l'altra mà, de manera que queden adherides al got totes les parts possibles dels vostres dits i mans. Romaneu tranquils i respireu profundament. Realitzeu els exercicis que s'esmenten en “La Sabiduría de los Antepasados”, però respireu profundament i deixeu que l'aire s'exhale produint un so molt llarg. El so és "Rrrrrrr Aaaaaaa". Ha de ser fort, però sense cridar-ho; ho podeu fer amb suavitat encara que molt clarament, i heu de fer-ho amb serietat doncs és un exercici seriós. Repetiu-ho tres vegades i després observeu durant diversos minuts com l'aigua odonètica o magnetisada concentra l'etèric del cos en un núvol al voltant del got d'aigua. Ho condensarà de manera que podreu veure fàcilment la boira molt densa que vos recordarà el fum blau d'un cigarret que es condensa en un núvol, o el fum de l'encens que es condensa de la mateixa manera. Quan hàgeu fet açò durant una o dues setmanes, o potser un o dos mesos, la qual cosa depèn de la vostra serietat, podreu veure una mica de la vostra força vital en l'aigua. Quan la força vital entra en l'aigua la càrrega i el líquid centelleja el mateix que la gasosa, només que les espurnes i centelleges de la vostra força vital que veureu seran centelleigs de llum, línies i remolins de diversos colors. No apresseu les coses perque disposeu de molt temps; després de tot no podeu fer que es desenvolupe un roure de la nit al dia, i amb quanta més serietat obreu tant millor èxit obtindreu, i amb el bon èxit algun temps després el got d'aigua es convertirà en un univers en miniatura amb centelleges de múltiples matisos que es mouen ràpidament i giren dins dels confines del got. Heu d'ordenar la vostra meditació d'acord amb una norma i un horari precisos. És una idea molt bona tenir un rosari per a que pugueu comprovar les vostres etapes de meditació. Podeu aconseguir un rosari budista o fer el vostre propi rosari amb comptes de diferents grandàries, però qualsevol que siga el mètode que utilitzeu heu d'atenir-vos a un horari molt rígid. Heu de meditar en la mateixa habitació i a la mateixa hora amb la mateixa túnica. Comenceu triant un pensament o una idea i romaneu asseguts tranquil·lament davant el vostre petit altar. Tracteu d'eliminar tots els pensaments exteriors, concentreu vostra atenció en vosaltres mateixos i mediteu sobre la idea que heu triat. Quan vos concentreu, observareu que es produeix un lleuger tremolor dins de vosaltres; açò és normal, aqueixa feble vibració prova que el sistema de meditació funciona bé.

He-us ací alguns suggeriments:

La cinquena meditació és aquella per la qual aconseguim la serenitat i la tranquil·litat. En la meditació de la serenitat vos eleveu sobre el plànol mundà, vos eleveu sobre els sentiments d'odi, vos eleveu sobre els sentiments de l'amor terrenal, perquè l'amor terrenal és un substitut molt pobre del real. En la meditació de la serenitat ja no vos molesta l'opressió ni sentiu temor, ja no desitgeu la riquesa per ella mateixa, sinó pel ben que podeu fer als altres. En la meditació de la serenitat podeu contemplar el vostre futur amb tranquil·litat, doncs sabeu que en tots els moments aneu a actuar tan bé com siga possible i a viure la vostra vida d'acord amb la vostra etapa de l'evolució. Els que han arribat a aqueix estat es troben en el bon camí i poden confiar que el seu saber i el seu coneixement interior els alliberarà de la roda del naixement i la mort.

Podeu preguntar que ve després de la meditació: ve el tràngol. Hem d'emprar la paraula tràngol mancant una altra millor. En realitat el tràngol és un estat de meditació en el qual el "tu" real ix del cos i ho deixa, tal com un pot eixir d'un cotxe i deixar-ho. Ara bé, com tots sabem, a la nostra costa, si un deixa el seu cotxe estacionat, quan torna es troba a voltes amb què li l'han robat. De la mateixa manera, si la gent medita amb bastant profunditat per a entrar en el que hem de cridar estat de tràngol sense netejar la seua ment de luxúries, etc., conviden al "robatori" per altres ens. L'estat de tràngol és molt perillós si un no s'exercita abans sota una supervisió capaç. Hi ha diverses formes d'ens elementals i desencarnats que merodetgen constantment per a veure que malifetes poden fer, i si poden causar dany apoderant-se del cos d'una persona se senten molt felices divertint-se amb ell, com els joves roben a voltes un cotxe per a córrer per les carreteres; sens dubte aquests joves es proposen retornar el cotxe sense que haja patit dany algun, però amb freqüència li causen avaries. I el mateix succeeix amb un cos quan s'apoderen d'ell aqueixos ens. Permeteu-me que repetisca que si els vostres pensaments són purs, si les vostres intencions són pures i si no teniu por, no podeu ser envaïts, obsessionats ni robats i no heu de témer més que al temor mateix. Permeteu-me que repetisca que si no temeu irradieu un aura que protegeix el vostre cos de la mateixa manera que un timbre d'alarma contra lladres protegeix una casa; i si els vostres pensaments són purs i no teniu desitjos vehements, quan sentiu la impressió que algú vol robar-vos el vostre cos immediatament mireu el cordó de plata i veieu el que succeeix, el mateix que un granger vigila el seu hort per a protegir les seues pomeres. No vos poden causar obsessió, ni apoderar-se de vosaltres, ni envair-vos llevat que tingueu por. Però si temeu aquestes coses, per la vostra tranquil·litat d'ànim i la vostra tranquil·litat física no jugueu amb l'etapa de tràngol profund de la meditació.

Jo m'opose decididament a l'hipnotisme excepte amb les majors reserves, doncs si vos posa en trànsit hipnòtic una persona inexperta pot sentir molts temors preguntant-se si vos trobeu bé, si podrà traure-vos del tràngol, etcètera. El tràngol hipnòtic és un tràngol passiu, un tràngol causat per una sèrie de fortes suggestions reforçades per la creença de la persona que pot ser hipnotitzada. En realitat, quan una persona és hipnotitzada la situació és molt semblada a quan és estràbica, perque el doble etèric queda lleugerament desincronitzat, la qual cosa significa que els cossos físics i etèrics ja no coincideixen per complet.

Si vos les heu amb un mal hipnotitzador; pot causar-vos molt dany, pot causar-vos un dany que dure anys. Després de tot, no acudiríeu a un cirurgià que acaba d'aprendre la tècnica quirúrgica seguint un curs per correu, sinó a un que opera amb seguretat i competència. En conseqüència, pel bé de la vostra salut i el vostre seny no permeteu que els afeccionats facen experiments amb vosaltres. Si per alguna raó voleu o heu de ser hipnotitzats, posar-vos en relació amb alguna associació mèdica del lloc de la vostra residència i allí vos indicaran algun hipnotitzador metge i moral que s'ha preparat per a açò en condicions acuradament supervisades. Podeu pensar que exagere el perill, però no és així. Hauríeu de llegir algunes de les cartes que rebo parlant-me del dany causats per aficcionats a l'hipnotisme, ineptes i criminalment inconsiderats. Recordeu que quan vos hipnotitzen la vostra ànima és posada fora de coincidència amb els centres de la vostra consciència. Els mèdium són amb freqüència persones que entren en un estat de tràngol contemplatiu, en un estat d'hipnosi contemplativa, doncs conscient o inconscientment s'hipnotitzen lleugerament a si mateixes de manera que són hipersuggestionables, i en aquest cas poden ser utilitzades com un telèfon per persones que es troben en l'altre costat de la vida. Però recordeu el que hem dit, la qual cosa hem après junts sobre els ens desencarnats. Les persones veritablement bones que han passat a una altra vida estan massa ocupades per a divertir-se enviant missatges a les sessions d'espiritistes.

En certes condicions pot haver-hi, per descomptat, una persona molt experta i escrupolosa que pot entrar en trànsit en el físic i, no obstant açò, mantenir-se alerta en l'astral i vigilar a la persona que envia missatges al grup dels quals estan asseguts al voltant de la taula. És un instrument molt útil quan es fa una investigació detallada, però és indispensable assegurar-se que la sessió no siga interrompuda per sorolls ni per l'entrada inesperada d'altres persones. Hi ha una forma molt especial de tràngol ocult al que els adeptes anomenen "somni del temple" i que és completament diferent de tots els esmentats anteriorment, perquè l'iniciat que ha estudiat tot açò en les condicions del temple sap el que fa i pot posar-se deliberadament en estat de tràngol, de la mateixa manera que una persona pot "introduir-se" en un cotxe i engegar-ho; es controla a si mateix i no poden causar-li obsessió altres persones. Però, per descomptat, açò depèn d'anys de pràctica i fins que es tinga l'experiència necessària s'ha d'estar sota l'adreça més acurada d'algú que tinga aquesta experiència. La persona comuna que pretén posar-se en estat de tràngol compta amb un sistema de protecció molt útil; si és una persona normal es quedarà dormida. Açò impedeix que l'envaïsquen els ens desencarnats. Però àdhuc en açò hi ha dos perills greus: Per exemple, esteu desperts, encara que en estat de tràngol, però després vos quedeu dormits. Ara bé, en l'instant en què vos trobeu entre la vigília i el somni sou vulnerables a l'obsessió, el mateix que ho sou quan en aquestes condicions vos heu dormit i de sobte desperteu. Però advertiu que açò només es refereix a quan jugueu amb l'hipnotisme o el tràngol, doncs no existeix perill algun en el pas de la vigília al somni i del somni a la vigília en la vida corrent ‘vos dediqueu a fer' experiments amb els estats de tràngol sense una vigilància acurada.

En certs temples, la persona que rep instrucció es troba sota la vigilància de dues llepes de més edat capaces de mantenir-se en contacte amb tot el que pensa l'acòlit, i per mitjà de la seua guia benèvola però ferma impedeixen que aquest es faça mal a si mateix o ho faça a altres persones. Quan l'acòlit pot eixir bé de certes proves se li permet posar-se en estat de tràngol profund per si solament, i habitualment una de les primeres coses que fa és posar-se en un estat de tràngol molt profund al que cridem el "tràngol de visió". És certament un tràngol profund i l'iniciat queda completament immòbil, pot semblar completament rígid i inclusivament se li endureix la carn. En aquest estat particular segueix encara dins del seu cos, però s'assembla molt al que, situat a la part alta d'una torre elevada, té un telescopi molt potent amb el qual pot veure tot amb molta claredat i molt amplificat. Pot dirigir el telescopi en qualsevol adreça i veure el que succeeix amb una claredat sorprenent.

No eixiu del cos en el tràngol de visió, doncs abans que pugueu fer-ho heu de practicar el tràngol de projecció, i en aquest cas el cos està lax i feble i en un estat catalèptic, sense consciència de si mateix i per dir-ho així, sota la supervisió del vigilant. La respiració es produeix a un ritme molt menor, els batecs del cor es redueixen i la vida flueix molt pausadament. El primer que heu de fer quan vos trobeu en aqueixos tràngols és preguntar-vos si el que veieu és imaginació, però amb la pràctica arribareu a distingir el que és real del que és solament una projecció del pensament d'algun altre ens encarnat o desencarnat. Per exemple: esteu en alguna part, allà on siga, asseguts tranquil·lament i en el tràngol de la meditació. Si deixeu que la vostra consciència vague de bon o mal grau sense controlar-la molt, podeu trobar-vos prop d'una persona que ha begut massa i horroritzar-vos en veure tota classe d'animals estranys retorçant-se al seu al voltant. Sí, aquestos elefants ratllats existeixen realment en forma de pensament! Pitjor encara: suposeu que deixeu que la vostra consciència vague d'aqueixa manera i vos trobeu prop d'un home de molt mala índole amb l'assassinat en el seu cor; si està pensant a assassinar, llavors vosaltres, pobres víctimes, veureu les escenes com si foren reals i no solament pensades, i tornareu al vostre cos tan impressionats que vos doldrà el cap durant les següents vint-i-quatre hores pensant que heu presenciat un assassinat o alguna cosa pitjor.

El metafísic iniciat pot reconèixer fàcilment el que és real i el que és imaginari, però torne a aconsellar-vos que llevat que tingueu algun bon motiu per a posar-vos en estat de tràngol profund no ho feu. Si no voleu tenir en compte aquest consell tingueu en compte aquest altre: si en un tràngol profund o en el pla astral vos trobeu amb ens horribles que vos fan ganyotes o alguna cosa pitjor, només haureu de pensar fortament que no els temeu, doncs si feu açò veureu que desapareixen. Només poden alimentar-se amb el temor i, si no els temeu, els espanteu. Amb sincera amistat vos aconselle que no vos deixeu hipnotitzar sinó per un metge competent i que no vos poseu en estat de tràngol sinó sota la vigilància d'una persona idònia. La meditació ordinària és completament segura, no pot causar-vos dany algun perque vos trobeu en plena possessió de totes les vostres facultats. Per tant, mediteu i gaudiu amb açò. Eviteu l'hipnotisme i el tràngol profund perque no promouran gens ni mica la vostra evolució